BACTERIS CONTRA BACTERIS. I, en concret, un bacteri descobert al riu Cardener, el Mycobacterium manresensis, contra el bacteri de la tuberculosi. Investigadors de l'Hospital Germans Trias i Pujol han descobert a les aigües de Manresa un microbi de la mateixa família que el de la tuberculosi que enganya el sistema immunitari perquè no reaccioni de manera anòmala davant el patogen de la tuberculosi i, per tant, no es desenvolupi la malaltia. Els investigadors ja l'han provat i l'han començat a comercialitzar a través d'una spin-off, Manremyc. Els resultats del seu treball es van presentar ahir durant la 45a Conferència Mundial sobre Salut Pulmonar a Barcelona.

No es tracta d'una guerra frontal, sinó d'una estratègia molt més intel·ligent que aconsegueix desactivar el mecanisme que utilitza el bacteri per emmalaltir el nostre cos. Quan una persona s'infecta per via aèria, normalment no desenvolupa de manera immediata la malaltia, explica Pere-Joan Cardona, cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Institut Germans Trias i Pujol. El bacil es queda al cos, de vegades durant anys. Segons estudis anteriors, se sap que per passar d'infecció a malaltia es poden donar dues situacions: que el cos estigui molt immunodeprimit, és a dir, que tingui poques defenses, o que tingui una resposta exagerada davant la presència del bacteri -com podria passar amb una al·lèrgia- i aleshores s'iniciï el procés lesiu que comporta la malaltia.

ENGANYAR EL SISTEMA IMMUNITARI

El que permet el probiòtic és evitar que el sistema immunitari sobrereaccioni. És a dir, el probiòtic es basa en la necessitat que el cos toleri el bacteri en lloc de voler-lo eradicar. "El sistema digestiu és un sistema de reconeixement d'anticossos i si un element no fa mal localment el cos el dóna per bo; així enredem el sistema immunitari”, explica Cardona.

Els investigadors van provar primer aquesta estratègia amb ratolins, amb bacils de la tuberculosi morts, i van veure que funcionava. Per fer el salt a un producte adreçat a humans calia trobar altres opcions i, per tant, els investigadors van decidir buscar micobacteris que es trobessin ja en l'ambient i que ja ingeríssim. Així van trobar a les aigües procedents del Cardener el Mycobacterium manresensis, que pertany a la mateixa família que el de la tuberculosi, tot i que és inofensiu i es troba en les aigües que consumim sense cap problema. El nom és un reconeixement al "regal que les aigües de Manresa han fet als científics”. "El vam seqüenciar i ens vam adonar de les seves característiques”, explica Cardona. Així doncs, en comptes d'enviar la gent a prendre les aigües a Manresa, el següent pas ha sigut trobar la manera de produir el probiòtic a gran escala, en píndoles o en pols, un tractament que s'ha de prendre cada dia durant dues setmanes. Així s'aconsegueix que el cos aprengui a tolerar de manera natural el micobacteri de la tuberculosi, de manera que la resposta inflamatòria sigui menys intensa. Ahir els investigadors van presentar els bons resultats obtinguts en les proves fetes amb humans. "El tractament té memòria, o sigui que previndria l'aparició de la malaltia durant un any”, afirma Cardona.

Una altra de les virtuts del producte és que resulta molt barat, fet que en facilita la comercialització en països pobres. De fet, un dels primers mercats on Manremyc espera desembarcar és l'Índia, i estan fent tractes amb la Xina. El producte estaria indicat per a poblacions amb alt risc i per a les persones que hagin conviscut amb algú amb tuberculosi. Tenint en compte que en aquests països la prova de la tuberculina sovint no es fa, prendre el fàrmac com a prevenció podria ser molt útil. També estaria indicat per reforçar els malalts en acabar el tractament amb antibiòtics, ja que hi ha un risc d'un 10% de recaiguda.