1. Descripció.
4. Els equips de protecció personal
6. El virus de l'ebola en 10 preguntes
7. Virus, epidèmia actual i tres qüestions més (en francès)
8. 30 qüestions per explicar tots els aspectes de l'epidèmia (en francès)
Compte enrere per obtenir una vacuna per a l'Ebola
Aquest mateix mes de novembre es faran públics els primers resultats dels assajos de seguretat amb humans de dues vacunes per a l'Ebola. GSK té previst iniciar proves amb milers de persones a l'Àfrica a principis d'any i engegar la producció massiva
MÒNICA L. FERRADO | Actualitzada el 02/11/2014 00:00
EL PRIMER CAS D'EBOLA A EUROPA, el de la infermera Teresa Romero, que els metges van donar per curada fa uns dies, ha de servir per aprendre moltes coses, com ara avançar en la recerca amb fàrmacs efectius. Romero ha estat tractada amb un fàrmac antiviral experimental, el favipiravir, que s'ha investigat en grip, febre groga o el virus del Nil, i amb sèrum hiperimmune de la missionera Paciencia Melgar, contagiada a Libèria i que també va superar la malaltia. Serà difícil esbrinar quin dels dos tractaments ha sigut fonamental. Potser tots dos. Els metges que l'han tractada a l'Hospital Carlos III ja han anunciat que aviat publicaran els resultats de les dades que han anat recollint durant el procés.
Mentrestant, les farmacèutiques continuen amb el peu a l'accelerador en la recerca d'una vacuna, cosa que seria un gran avenç per als països africans, on la malaltia està causant autèntics estralls. L'OMS dóna suport al desenvolupament de dues vacunes en les quals treballa des de fa una quinzena d'anys, però que fins a l'arribada de l'epidèmia no s'han considerat prioritàries. Des que el virus es va descobrir, el 1976, havia matat un màxim de 431 persones en un mateix brot. Ara, el sentit d'urgència ha canviat. Segons dades de l'OMS, l'epidèmia del 2014 ja ha acabat amb la vida d'almenys 5.000 persones.
ACCELERAR ELS EXPERIMENTS
En condicions normals, els assajos que es duran a terme tardarien al voltant d'una dècada a oferir resultats. Ara, però, la màxima autoritat sanitària, l'OMS, i els altres agents implicats han assumit que caldrà cremar etapes i renunciar a alguns dels passos per avançar de pressa i, tal com es pretén, tenir un tractament preventiu vàlid el 2015.
Quan un medicament demostra la seva eficàcia en animals, a continuació ha de passar per tres fases d'experimentació amb persones: a la fase I se'n prova la seguretat; a la fase II, es continua estudiant-ne la seguretat i es recullen dades d'eficàcia, i a la fase III, s'aplica a un gran nombre de malalts. Cada fase pot trigar de sis mesos a més d'un any, entre que es desplega i s'analitzen els resultats. A més, també cal temps per dissenyar els protocols que s'apliquen.
La urgència, però, farà que es passi ben aviat de la fase I a la III, és a dir, que els fàrmacs es provin directament en milers de persones. Una de les vacunes seleccionades per l'OMS, la que està desenvolupant GlaxoSmithKline (GSK), va ser sotmesa ràpidament a dos estudis de seguretat en fase I a principis de setembre als Estats Units, al Regne Unit i a Mali. L'altra vacuna seleccionada, impulsada per l'Agència de Salut Pública del Canadà -encara que és propietat de l'empresa dels EUA NewLink Genetics- també està en fase I. Segons un article publicat a Science la setmana passada, les dues estarien a punt per ser aplicades en milers de persones.
Paral·lelament, la Food and Drug Administration (FDA), l'agència nord-americana del medicament que dóna llum verda als fàrmacs, està elaborant nous protocols per avaluar els assajos amb urgència. Un grup d'experts en bioètica convocats per l'OMS a l'agost van concloure que davant la magnitud de l'epidèmia es podia considerar ètic utilitzar tractaments i prevencions que no s'han provat en humans o que han cremat etapes. En altres camps, com pot ser l'ús de fàrmacs experimentals en malalts terminals de càncer que no tenen res a perdre, això es coneix com a ús compassiu.
ASSAJOS AMB MILERS DE PERSONES
Els resultats sobre seguretat i resposta immune dels primers participants en els assajos de GSK es faran públics aquest novembre. Per la seva banda, les farmacèutiques ja tenen a punt tots els protocols per continuar-los amb milers de persones que, segons recomanacions de l'OMS, sortiran de personal sanitari. Segons Science, durant una trobada celebrada la setmana passada a la seu de l'OMS a Ginebra, GSK va explicar que farà dos estudis. Un serà a Libèria, amb 12.000 persones, i començarà a principis de gener. Una meitat dels participants rebrien la vacuna i l'altra un placebo. També la provarà a Sierra Leone amb 8.000 persones. De moment, no es farà cap assaig a Guinea.
La vacuna de GSK utilitza un virus del constipat comú dels ximpanzés que conté un gen del virus de l'Ebola que produeix una molècula, la glicoproteïna GP, que és la que estimula la resposta immunològica. Es coneix com a vacuna bivalent, ja que protegiria davant de dues soques de l'Ebola, la varietat del Zaire, que és la que ara circula, i la varietat del Sudan. La vacuna de NewLink Genetics estimula la resposta utilitzant una soca del virus de l'estomatitis vesicular, que també conté un gen de l'Ebola que produeix la mateixa proteïna.
Quan alguna de les vacunes hagi demostrat la seva eficàcia caldrà anar molt de pressa per produir-la i distribuir-la de manera massiva. Els informes que ha presentat GSK a l'OMS afirmen que podran tenir 24.000 dosis de la vacuna preparades per fer els estudis al gener. Creuen que podrien arribar a produir prou fàrmac per a 230.000 dosis per a l'abril, i fins i tot augmentar la producció fins a arribar a un milió de dosis el desembre del 2015. No obstant, GSK ha avisat que la capacitat per envasar el fàrmac en vials sota condicions d'esterilitat i seguretat adequades és limitada. Sense ajut no podran fer-ho, ja que podria afectar a la producció d'altres vacunes com la de les galteres, la rubèola o el xarampió.
També hi ha en marxa altres informes sobre com es farà per distribuir les injeccions sobre el terreny seguint la cadena de seguretat adequada a l'hora d'emmagatzemar, conservar en fred i distribuir. La geografia i la situació política d'aquests països tampoc farà fàcils les campanyes de vacunació.
El ébola 4 años después....
EMERGÈNCIA SANITÀRIA
L’Ebola, una bomba de rellotgeria al segon país més gran de l’Àfrica
L’epidèmia s’escampa sense control per les zones en conflicte de la República Democràtica del Congo
MÒNICA BERNABÉ Enviada Especial / A Beni (RDC) 17/11/2018 23:19
Un membre del personal mèdic posant-se el vestit de protecció contra l’Ebola. / JOHN WESSELS / AFP
Tot va començar a Mangina i Makeke. És on van detectar els primers casos d’Ebola a l’agost, i des d’allà és on el virus es va començar a estendre com una taca d’oli per altres poblacions de la província de Kivu del Nord i d’Ituri, a l’est de la República Democràtica del Congo (RDC).
“Com que l’epidèmia no ha arribat a Occident sembla que no existeixi, però és el brot amb més casos de la història de la República Democràtica del Congo i, per la seva situació en una zona de conflicte, és també el brot més complicat de gestionar de la història, incloent-hi l’epidèmia registrada a l’Àfrica Occidental”, adverteix el coordinador de salut de la Federació Internacional de la Creu Roja, l’espanyol Javier Tena, un dels molts cooperants estrangers que s’han desplaçat fins a la zona afectada pel virus. I no és l’únic que en fa una valoració tan pessimista.
Molts cooperants estrangers que són a la zona confessen que inicialment van pensar que el brot quedaria liquidat en poques setmanes. Però ara, quan ja fa més de tres mesos i mig que va esclatar l’epidèmia i no deixa de cobrar-se vides, la preocupació és general i ningú gosa posar-hi una data límit. S’ha convertit en una bomba de rellotgeria.
Deu milions de persones
Mirant el mapa, sembla que la zona afectada per l’epidèmia sigui minúscula. Però la realitat és ben diferent. La República Democràtica del Congo és el segon país més gran de l’Àfrica, i la seva superfície equival a la d’Espanya, França, Alemanya, Itàlia i Polònia juntes. L’àrea per on s’ha estès l’Ebola seria com quatre vegades Catalunya, amb una població total d’uns deu milions d’habitants. No és per prendre-s’ho a broma. Libèria, que va ser un dels països més afectats pel brot d’Ebola a l’Àfrica Occidental dels anys 2014 i 2015, només té 4,8 milions d’habitants.
Les províncies on s’ha estès el virus són una àrea en conflicte que fa frontera amb Uganda i Ruanda. Això vol dir que hi ha zones senceres que estan fora del control del govern congolès i en mans dels rebels. Si algú emmalalteix d’Ebola allà, no només serà difícil proporcionar-li assistència mèdica, sinó que serà impossible controlar-ne els moviments i saber a quanta gent ha encomanat la malaltia. Fins al 14 de novembre s’han comptabilitzat 344 persones infectades a l’est de la República Democràtica del Congo, 202 de les quals ja han mort. El 59% del total. I el pitjor és que es tracta d’un comptagotes macabre: cada setmana es detecten nous casos i augmenta el nombre de morts.
De fet, el ministre de Salut congolès, Oly Ilunga, va emetre un comunicat el 9 de novembre en què reconeixia que l’actual epidèmia era la més greu que havia viscut el país en la seva història, malgrat que la República Democràtica del Congo ja ha patit nou brots anteriorment i el virus es va detectar per primer cop en aquest país, precisament, el 1976. Se li va donar el nom d’Ebola perquè així és com es diu un riu congolès situat al costat del poble on es va diagnosticar la malaltia per primera vegada.
Reunió diària
Es calcula que hi ha unes 4.000 persones mobilitzades per contenir l’epidèmia, segons dades del ministeri de Salut congolès. Cada dia es fa una reunió de coordinació a les cinc de la tarda a Beni, que és la localitat congolesa on s’han detectat més casos d’Ebola i s’ha convertit en centre d’operacions per combatre el virus. El lloc de la reunió esdevé un formiguer de vehicles d’autoritats locals, representants d’ONGs i d’organismes internacionals. Tots hi van per analitzar les estadístiques de casos, que fatalment sempre tendeixen a anar a l’alça.
El responsable del ministeri de Salut congolès a Beni, el doctor Bathé Ndjoloko, explica que tota la culpa de l’expansió de l’epidèmia va ser d’una família que es va negar a vacunar-se contra l’Ebola i a mantenir un seguiment mèdic. “Coneixem aquesta família. Es va traslladar de la localitat de Mangina a la de Beni, i allà va contaminar tot un barri. Per això el virus es va estendre”, declara el responsable del ministeri.
El problema és que l’Ebola ja s’ha traslladat de Beni a Butembo, que és una ciutat d’un milió d’habitants situada a 44 quilòmetres de distància, i les autoritats no hi troben una explicació. Desconeixen qui en va ser el portador. El doctor Ndjoloko es limita a dir que han detectat que a Beni molts malalts es van infectar als centres de salut, i a Butembo a l’hospital de la ciutat. Paradoxalment, els pacients emmalalteixen als llocs on s’haurien de guarir.
El 22 de setembre els rebels van atacar un barri de Beni i van matar fins a 21 civils. Desenes de grups armats actuen a la zona, moltes vegades moguts per interessos econòmics. La província de Kivu del Nord és especialment rica en minerals, fusta, cafè i cacau, i també té terres molt fèrtils.
Situació caòtica
La matança del setembre va indignar la població, que va declarar cinc dies de vaga general, inclosos els serveis d’atenció als malalts d’Ebola. Si una ambulància circulava per traslladar un pacient li tiraven pedres. Tothom coincideix que aquells cinc dies d’aturada general van ser fatals per a l’epidèmia. Els casos es van multiplicar i es va perdre el control del virus.
El 23 de desembre hi ha previstes eleccions generals a la República Democràtica del Congo. Se celebren amb dos anys de retard i es preveu que es caracteritzin per les irregularitats i la violència. Es dona per fet que aleshores l’epidèmia de l’Ebola encara no s’haurà acabat. La incògnita és saber si les eleccions encara l’agreujaran més.
Maten set cascos blaus a la zona de l’epidèmia
Els últims dies es podien sentir trets de morter durant la nit a la localitat congolesa de Beni. L’exèrcit congolès i les tropes de la Missió d’Estabilització de la República Democràtica del Congo de les Nacions Unides (Monusco) van iniciar dimarts una operació conjunta contra un dels grups armats que actuen en aquesta zona de l’est del país. En els combats, set cascos blaus de la Monusco van morir i deu més van resultar ferits, segons van admetre les mateixes Nacions Unides. La portaveu de la Monsuco, Florence Marchal, va assegurar a l’ARA que l’operació no es va dur a terme a causa de l’epidèmia d’Ebola que afecta aquesta regió, sinó amb l’objectiu de millorar la seguretat i les condicions de vida de la població. En aquesta zona són habituals els atacs i els segrestos de civils per part de grups armats. Des de l’octubre del 2014 han matat més de 1.500 persones només en aquesta regió de Beni. La Monusco dona suport a les forces del govern congolès en la lluita contra aquests grups rebels. A Beni hi té desplegats actualment més de 3.000 cascos blaus, la majoria procedents de Malawi, Tanzània i Sud-àfrica.
om ataca el virus de l'Ebola i com es propaga
En una primera fase, el virus apareix com un quadre d’altes febres, dolor muscular, vòmits, diarrees i nàusees
ARA Barcelona 18/11/2018 00:44
1. El virus
El de l’Ebola és un virus de la família dels filovirus que es va identificar per primer cop el 1976, quan a la República Democràtica del Congo, que llavors era el Zaire, van coincidir dos brots de febre hemorràgica. El seu nom prové del riu Ebola i ha aparegut en forma de cinc soques diferents a l’Àfrica central i occidental. La majoria dels casos que s’han notificat a Europa, els Estats Units i el sud de l’Àfrica són importats, és a dir, de gent que es va contagiar a la zona on el virus és endèmic. A Espanya, una auxiliar d’infermeria es va infectar en entrar en contacte amb un religiós que va emmalaltir a Libèria i va ser evacuat fins a Madrid per ser tractat, on va morir.
2. El portador
No està clar del tot, però se sospita que el reservori del virus són ratpenats que fan d’incubadora i han facilitat que l’Ebola s’introdueixi a l’ésser humà, tot i que hi ha altres vies. La transmissió pot ser d’animal a animal, d’animal a persona i de persona a persona. Es tracta d’un virus molt contagiós que s’encomana amb el contacte directe de la pell, fluids corporals o òrgans de malalts o amb el contacte amb objectes contaminats.
3. Les víctimes
La incubació oscil·la entre els dos i els vint-i-un dies, però el pacient –que malgrat tenir el virus no presenta símptomes– no és perillós, perquè no és possible el contagi. La màxima càrrega viral es dona, precisament, quan el pacient mor. A l’Àfrica rural i pobra els cadàvers encara es vetllen a casa, i els familiars i amics fan del funeral una cerimònia emotiva en la qual és habitual entrar en contacte amb els cossos. Amb l’epidèmia s’obliga a tractar els cadàvers amb protecció. El brot del 2014 fins i tot va fer canviar els hàbits de salutació en els tres països afectats –Guinea Conakry, Libèria i Sierra Leone– per evitar la propagació del virus.
4. Els símptomes
En una primera fase, el virus apareix com un quadre d’altes febres, dolor muscular, vòmits, diarrees i nàusees, símptomes que poden ocasionar confusió en zones on mai havia aparegut l’Ebola. Posteriorment, s’agreuja l’estat de salut, amb problemes renals i hepàtics, hemorràgies internes i un final que sol ser per fallada multiorgànica o per xoc hemorràgic. Els supervivents continuen conservant restes del virus durant més de mig any, així que es recomana mantenir relacions sexuals amb protecció.
5. El tractament
Fins ara l’Ebola només es podia atacar amb medicació destinada a cada símptoma, ja que no hi havia un tractament global. La investigació per desenvolupar una vacuna terapèutica, un cop hi ha contagi, ha avançat des del 2014, i la més desenvolupada és l’anomenada rVSV-ZEBOV, que el 2015 va ser provada a Guinea a persones en un assaig en què van participar 11.841 persones. De les 5.837 persones que van rebre la injecció, cap va emmalaltir, mentre que de les que no van ser vacunades, 23 es van contagiar. L’estratègia de l’OMS és vacunar en anells, és a dir, en els cercles més pròxims dels infectats.