Les cèl.lules fabriquen i transporten molècules. Aquest transport té lloc mitjançant petites bosses anomenades vesícules i pot ser entre els diferents orgànuls d’una cèl.lula i també a l’exterior de la cèl.lula, per a la qual cosa aquestes vesícules es fusionen amb la membrana cel.lular per tal d’alliberar la càrrega a l’exterior. El Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2013 ha sigut atorgat per l’Acadèmia de Ciències de Suècia a James E. Rothman, Randy W. Schekman i Thomas C. Südhof per descobrir com les cèl.lules organitzen el seu sistema de transport, és a dir, on i quan han d’alliberar la càrrega les vesícules.
-Randy W. Schekman, professor a la Universitat de Yale, en estudiar, el 1970, la genètica dels mecanismes intracel.lulars de transport en els llevats, va descobrir els gens implicats en aquest transport, com ara el sec. 1 i el sec. 2, descobriments que van anar ampliant-se fins el sec. 23, el 1980.
- James E. Rothman, professor a la Universitat de Califòrnia, va estudiar durant quatre anys el paper de l’aparell de Golgi i la fusió de les vesícules amb la membrana de l’aparell. Es va concentrar en l’estudi d’una proteïna, la VSV-G (produïda en les cèl•lules infectades pel virus de l’estomatitis vesicular). Gràcies a això va descobrir la proteïna anomenada factor sensible a la N-Etilmaleimida (NSF). A partir d’aquests descobriments, va ser possible el descobriment d’altres proteïnes importants en el control de les funcions vesiculars, com ara les proteïnes SNAP. És ací on els treballs de Schekman i Rothman no es poden entendre per separat, perquè el sec. 18 és un NFS. A més, els dos van treballar conjuntament el 1992 estudiant el sec. 17 i la seua relació amb les proteïnes SNAP.
- Thomas C. Südhof va decidir estudiar com es comuniquen les neurones entre elles, en concret com es fusionen les vesícules sinàptiques amb la membrana externa de les neurones per alliberar els neurotransmissors. Tot i que Rothman i Schekman ja havien proporcionat molta informació sobre les vesícules, encara restaven detalls per desvelar. El seu treball va aclarir com el calci controla l’alliberament dels neurotransmissors en una neurona; a més, descobrí les proteïnes que fan possible la fusió de les vesícules. Els descobriments fets per aquests tres científics han canviat la manera d’entendre el transport vesicular, i han obert noves portes a la investigació de malalties relacionades amb aquest mecanisme de transport. Malalties relacionades amb errades en el transport vesicular com, per exemple, la diabetis o la limfohistiocitosi hemofagocítica familiar (LHF). També hi estan relacionades malalties produïdes per un patogen extern que altera el sistema normal del transport vesicular, com ara, el botulisme o el tètanus.