Els científics han descobert que una hormona esteroide natural coneguda com a pregnenolona actua sobre un receptor del cervell conegut com a CB1, amb un paper clau perquè el cànnabis tingui efectes sobre el cervell. L'hormona en qüestió és capaç de reduir l'activitat d'aquest receptor fins al punt d'eliminar els efectes que provoca l'ingredient psicoactiu de la marihuana, el THC. El descobriment obre una nova línia a nous tractaments per la intoxicació i l'addicció a la marihuana. L'enfocament podria ser similar al que segueix la recerca per aconseguir una vacuna terapèutica per tractar addiccions a altres drogues com la cocaïna: si es bloquegen els receptors relacionats amb els efectes psicoactius de la droga, l'individu es pot acabar desenganxant.

Els resultats de l'estudi, liderat des de França per l'Inserm i amb participació catalana, de l'investigador Rafael Maldonado, del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es publiquen avui a Science. Els investigadors creuen que el seu treball, fet amb ratolins, també contribuirà a trobar noves maneres d'aïllar les propietats medicinals del cànnabis mentre es bloquegen els efectes conductuals i somàtics.

Línia consolidada

L'equip de recerca que lidera Maldonado fa temps que investiga com les drogues afecten la morfologia del cervell, amb models animals i també amb humans. Han vist que el cànnabis altera la memòria. Si es consumeix habitualment, l'amnèsia s'intensifica i persisteix fins i tot quan no s'està sota l'efecte de la droga. El consum de cànnabis afecta l'hipocamp, una regió del cervell on hi ha circuits neuronals que són necessaris per desenvolupar una sèrie de tasques cognitives relacionades amb la memòria. El cànnabis actua sobre unes petites neurones, les interneurones, que són la primera baula del circuit neuronal del record. S'encarreguen d'enviar el neurotransmissor GABA, que actua com a inhibidor d'una sèrie de senyals que resulten necessaris perquè funcioni la memòria. Al cervell que no consumeix cànnabis, aquest neurotransmissor està en equilibri amb un altre, el glutamat, que és un activador. Així, el procés d'oblidar i recordar es produeix de manera eficient.

En un dels seus estudis més recents, el grup de Maldonado també ha vist com els grans consumidors durant períodes llargs també tenen problemes de coordinació motora i, per tant, tenen els reflexos constantment disminuïts, no tan sols quan estan sota l'efecte de la droga. Per exemple, els fumadors habituals tenen menys reflexos quan condueixen. La prova que els delata és que quan han de parpellejar davant un estímul extern sobtat no reaccionen igual.

L'explicació neurobiològica es troba en l'efecte dòmino que té l'impacte del consum de la droga en els receptors cannabinoides. Provoca una resposta inflamatòria al cervell, on, a més de les neurones, hi ha la micròglia, que dins del sistema nerviós té una funció immunitària i, per tant, defensa les neurones davant les alteracions que detecta. Quan disminueixen els receptors del cannabinoide s'activen aquestes cèl·lules. Aquesta sobreactivitat resulta contraproduent perquè altera el cerebel, encarregat de la coordinació fina dels moviments.

Límits de consum i danys

Encara que els estudis avalen l'ús terapèutic del cànnabis en dosis adequades i en casos concrets, la idea que la substància és inofensiva resulta equivocada. Segons els resultats d'una investigació feta per investigadors de la Universitat de Melbourne, publicada a Archives of General Psychiatry, els grans consumidors de cànnabis que han estat fumant més de cinc cigarrets de marihuana al dia durant deu anys acaben patint danys al cervell.

En l'estudi hi van participar 15 consumidors de cànnabis de 39 anys que corresponen a aquest perfil de gran consumidor. Els investigadors els van sotmetre a ressonàncies magnètiques, que van comparar amb les de 16 individus que no consumien cànnabis. En el cervell dels grans fumadors van detectar danys en l'hipocamp, encarregat de regular les emocions, la memòria i l'aprenentatge, i l'amígdala, relacionada amb emocions com la por o l'agressivitat. El volum d'aquestes dues zones del cervell, on hi ha una quantitat més gran de neuroreceptors cannabinoides, era entre un 7,1% i un 12% més petit. L'estudi relaciona els danys amb alteracions conductuals que poden conduir a símptomes psicòtics.