A PART DELS MILERS I MILERS D'HUMANS que cada dia passen pel metro, ¿quants microbis hi deuen viure? Aquesta és la qüestió que mou un grup d'investigadors nord-americans, del Weill Cornell Medical College, que estan fent un mapa dels bacteris que habiten el metro de Nova York, per on cada dia hi transiten més de cinc milions i mig de passatgers. Els investigadors fa 18 mesos que recullen mostres. Per fer-ho, han estat fregant amb paciència cada racó de les parades del metro de Nova York que han triat amb un drap de niló: les tanques per on passen els passatgers, les guixetes, els vagons, els seients, els agafadors i fins i tot les deixalles de les papereres.

Han trobat bacteris que podrien causar meningitis, gastroenteritis, unes malalties amb bacteris resistents. Però també n'han trobat de bons, com microbis capaços de digerir productes tòxics, residus i fins i tot pizza. El resultat no serà només un mapa dels microbis soterranis de la ciutat, sinó també dels seus habitants. Entre els acompanyants invisibles del metro també hi ha microbis de les plantes i els animals amb què conviuen els novaiorquesos, i també d'altres que donen pistes sobre els seus hàbits higiènics.

CIUTAT I MICROBIS

No són els únics que estan fent una feina de big data d'aquesta magnitud. Altres investigadors estan fent aquesta feina massiva per identificar els microbis que hi ha en algunes grans ciutats nord-americanes. A Oregon, un altre grup d'investigadors està fent un mapa dels bacteris que viuen a l'aula d'una escola i els seus fluxos. A Virgínia, un altre grup analitza els microbis que viuen dins de les canonades d'aigua d'un edifici. A Chicago, uns altres investigadors estan documentant la vida microbiana d'un hospital. Fins i tot s'estan estudiant els bacteris dels avions. Investigadors de la Universitat d'Auburn han trobat que alguns gèrmens resistents a antibiòtics son capaços de sobreviure durant una setmana a l'interior de les butxaques del seient del davant que cada passatger té a l'avió, i que l' E. Coli pot aguantar fins a 96 hores al reposabraços.

L'objectiu d'aquests estudis és descobrir noves maneres de barrar el pas a malalties transmissibles que fins i tot poden acabar sent epidèmies, des de l'Ebola fins al xarampió. I també detectar possibles atacs bioterroristes i combatre els bacteris resistents als antibiòtics que, a la Unió Europea, són al darrere de 400.000 infeccions, amb totes les complicacions que suposen, que provoquen 25.000 morts.

Els resultats d'aquestes anàlisis també poden tenir aplicacions en el terreny de la construcció. Es podrien dissenyar edificis que afavorissin els bacteris bons i que eliminessin les condicions que afavoreixen la proliferació els dolents. Els sistemes de ventilació, els materials de construcció, la humitat interior i els racons que hi pugui haver en una habitació influeixen decisivament en la proliferació dels bacteris, ja que es crea un hàbitat més o menys propici.

BIG DATA AL METRO

La quantitat de dades amb què treballen els científics és enorme. Per això, per poder fer aquest estudi de metagenòmica, treballen amb supercomputadors que extreuen l'essència genètica dels microbis. Han seqüenciat més de 10.000 milions de bacteris, els han classificat i els han identificat buscant el seu perfil en una base de dades dels bacteris, virus i altres formes de vida microscòpiques. La meitat de l'ADN que s'ha analitzat pertany a bacteris que no fan cap tipus de mal als humans.

Tots aquests bacteris conviuen amb els que ja se sap que hi ha al nostre cos, que interaccionen amb el material genètic de les nostres cèl·lules i que influeixen a tots els nivells en la nostra salut, no tan sols en el desenvolupament de les infeccions, que són els més evidents. El projecte microbioma fa temps que els estudia. Al nostre cos hi ha més microbis que cèl·lules: portem a sobre 10 bacteris per cadascuna de les nostres cèl·lules. Si eliminem del nostre cos tots els líquids, un terç del nostre pes sec són bacteris. L'intestí és on n'hi ha més diversitat. Hi viuen 100 bilions de microbis (100.000.000.000) que pertanyen a entre 500 i 1.000 espècies, algunes de les quals són úniques. A la nostra boca hi habiten 1.000 espècies més.