EQUIPATS NOMÉS AMB UNA MÀNEGA I UNA MASCARETA antipol·lució, l’Idrus i el seu equip combaten les flames que consumeixen la selva de Sabangau, a la part indonèsia de Borneo. “És molt trist veure com la teva selva es crema, però quan lluites contra el foc no hi ha temps per a les emocions, perquè cada segon compta”, explica. Amb l’ajut de veïns voluntaris, enfonsen canonades a terra cada 200 metres per extreure aigua del subsòl amb què seguir ruixant les flames, en una tasca sense descans, dia i nit, que ja dura més d’un mes. “Hi ha grans columnes de foc i arbres que cauen. A més, com que el terra de la selva és de torba també crema per sota, i pot provocar cremades als peus i les cames, perquè no tenim roba ignífuga, ni botes, ni cascos”, relata per Skype aquest jove indonesi, que forma part de la patrulla d’ extinció d’incendis del Centre per a la Cooperació Internacional en la Gestió Sostenible de la Selva de Torba Tropical (Cimtrop, pel seu nom en anglès).
Malgrat el seu ingent esforç, els membres de la patrulla són conscients que la seva feina és només una gota d’aigua a l’oceà quan es tracta d’aturar els 120.151 incendis que s’han declarat a tot Indonèsia des de l’inici de l’estació seca, a finals d’agost.
Els incendis a Indonèsia estan emetent diàriament tant CO2 com tota l'economia dels Estats Units
Un desastre mediambiental que ja ha crematdos milions d’hectàrees (com dues terceres parts de Catalunya) i que malgrat el poc ressò que està tenint arreu del món s’ha convertit en unaemergència global. Des de l’octubre els incendis estan emetent les mateixes quantitats diàries de CO2 que els Estats Units, el segon país més contaminant del món. Segons els càlculs del científic Guido van der Werf, del Global Fire Emissions Database (GFED), els focs han emès fins ara 1,7 Gt de CO2 (el 4,4% del total mundial anual), cosa que situa Indonèsia al nivell de Rússia en la llista d’ emissors mundials, només darrere de la Xina, els EUA i l’Índia.
CRIM CONTRA LA HUMANITAT
Però més enllà dels greus efectes sobre el canvi climàtic, les conseqüències dramàtiques per a l’ecosistema tropical i per als 40 milions d’indonesis que fa dos mesos que respiren fum tòxic han portat alguns experts a qualificar aquests incendis de “crim contra la humanitat”. I la pregunta inevitable és: com pot ser que això estigui passant?
Els boscos de Borneo són tropicals de torba, un compost format per l’acumulació de plantes mortes durant milions d’anys que queda sedimentat sota aiguamolls i que acumula grans concentracions de carboni (la torba és, de fet, l’origen del carbó). Ja des dels anys 90 la indústria paperera i de l’oli de palma van començar a drenar aigua dels boscos indonesis, construint canals, per guanyar-hi terra de conreu. “A les selves tropicals de manera natural no hi hauria incendis, perquè és com una gran esponja que reté humitat, però si es desseca la torba això canvia molt. I si hi ha tala d’arbres és com fer forats a l’esponja”, explica l’investigador del departament d’ecologia de la UB Salvador Pueyo.
El govern indonesi ha donat els últims anys moltes concessions aempreses d’oli de palma, que cremen bosc per plantar. A l’estació seca molts d’aquests focs es descontrolen. També hi ha cremes de petits agricultors i una part de desforestació il·legal. Per això des de fa quasi vint anys els incendis són habituals en aquesta època de l’any, però aquest 2015 la sequera provocada pel fenomen del Niño, que a sobre està retardant més que mai l’arribada de les pluges, els ha fet molt més devastadors. Són els pitjors incendis del país des del 1997, quan el Niño també va ser especialment dur i va deixar més de 5 milions d’hectàrees cremades, amb una emissió de 9 GT de CO2.
Les empreses d'oli de palma cremen bosc per plantar i els incendis són habituals en l'època seca, però aquest any el Niño els ha fet més devastadors que mai
“És una conseqüència del desenvolupament. En els últims cinc anys Indonèsia s’ha convertit en una economia emergent, amb un creixement molt ràpid, i aquests en són els efectes més crítics”, explica des de Palangka Raya (Borneo) Bernat Ripoll, director de camp d’ OuTrop, una ONG britànica que treballa en la recerca i la conservació de la selva tropical de torba a Borneo. Aquest creixement econòmic està centrat en un producte bàsic: avui Indonèsia proveeix el 52% de l’ oli de palma que es consumeix al món. “L’ambició d’Indonèsia per ser el primer exportador d’aquesta mercaderia i les xarxes d’influència clientelar [la corrupció és un dels principals problemes polítics] obstaculitzen la capacitat política per prevenir els incendis que s’utilitzen per netejar la terra”, escriu el científic del Centre Internacional de Recerca Forestal i professor de la universitat indonèsia de Bogor Herry Purnomo.
De fet, tal com diu Ripoll, “la terra cremada incrementa enormement el seu valor al mercat”, ja que ja està a punt per plantar. Un estudi de GreenpeaceIndonèsia publicat fa uns dies constata que l’empresa associada amb més punts d’incendi aquest any és Asia Pulp and Paper. No és cap sorpresa, ja que és la que té la concessió més gran de terrenys, però també és l’única que ha publicat mapes detallats de les seves concessions. Hi ha una falta total de transparència sobre aquestes concessions, tant de les empreses com del govern, cosa que -com apunta l’informe de Greenpeace- “et fa preguntar-te: què amaguen?”.
“És molt fàcil responsabilitzar les empreses, però crec que el govern té unaresponsabilitat encara més gran: les empreses sempre busquen el benefici, però el govern ha de vetllar perquè el desenvolupament del país es faci de manera sostenible”, afirma l’Idrus, contundent. Malgrat els intents de deixar les emocions al marge, admet que quan s’enfronta a les flames dins la selva, amb el seu precari equipament, no pot evitar sentir “ràbia, frustració i impotència, sobretot de saber que darrere de cada foc hi ha un responsable”.
Més de 120.000 incendis declarats en dos mesos han cremat ja 2 milions d'hectàrees i han portat almenys mig milió de persones a l'hospital per afeccions pulmonars
Certament, la reacció del govern de Joko Widododavant l’emergència ha sigut tardana i ara per ara segueix en l’estadi de les declaracions d’intencions. “Hi ha una permissivitat total del govern d’Indonèsia, perquè cremar la selva encara es veu com a símbol de desenvolupament i progrés, no es percep de manera negativa”, explica el responsable de boscos de Greenpeace, Miguel Ángel Soto.
Només quan el fum del foc i el boirim tòxic que genera van arribar aMalàisia i Singapur, la veu d’alerta dels països veïns va forçar Indonèsia a moure fitxa. A finals d’octubre, en el pitjor moment de la crisi, el hashtag#EvacuateUs va portar també l’ emergència a les xarxes socials en aquella regió i el govern indonesi va anunciar que enviaria vaixells militars perevacuar els residents de les zones més afectades per la contaminació.
La pol·lució provocada pels incendis (o haze, com la coneixen allà, amb el terme anglès per a boirim) és un fenomen ja anual, però aquest any ha arribat a nivells històrics. Si l’ OMS fixa en 50 PM10 el límit tolerable per la salut i determina que 300 PM10 és un nivell considerat d’alt risc, a Sumatra iBorneo s’han arribat aquests dies a concentracions de fins a 3.700 PM10. “Aquestes partícules ultrafines entren molt més endins dels pulmons. La combustió de biomassa emet hidrocarburs aromàtics policíclics, que sóncancerígens. La crema de torba, a més dels gasos d’efecte hivernacle, emet contaminants com el monòxid de carboni, l’òxid de nitrogen i el diòxid de sofre. Una concentració de 3.700 afecta molt la salut, sobretot en persones amb problemes respiratoris i cardiovasculars previs, i pot arribar a provocar ictus cerebrals. El més preocupant és l’exposició continuada”, diu l’expert en contaminació atmosfèrica del CSIC Xavier Querol.
Més de mig milió de persones han sigut hospitalitzades a Borneo per afeccions respiratòries, especialment la població més vulnerable, com elsancians i els nens. A l’illa de Sumatra s’han documentat fins i tot algunes morts d’infants atribuïdes a problemes respiratoris. L’abast de l’afectació no es podrà saber fins que acabi l’episodi, però en l’únic precedent similar que es té, el de l’any 1997, un estudi de Seema Jayachandran a l’Oficina de Recerca Econòmica dels EUA va determinar després que fins a 15.000 nens de menys de 3 anys havien mort a causa del haze.
VIURE DINS DEL BOIRIM GROC
“Quan vaig veure que la salut dels meus fills es deteriorava vaig decidir que havia de marxar. Els constipats, maldecaps i marejos s’havien fet constants i això només eren les conseqüències a curt termini”, explica per Skype laRiethma, que treballa com a coordinadora del programa d’educació d’OuTrop. Ella tenia 13 anys durant la gran sequera i els incendis del 1997, i assegura que “aquesta vegada encara és molt més dramàtic”.
"Se t'assequen els ulls, et mareges, tens tos, dolors pulmonars i sensació d'asfíxia. Quan vaig veure que la salut dels meus fills corria perill vaig decidir marxar"
Fa dos mesos que els indonesis viuen dins aquesta nebulosa groguenca. Fins i tot a dins de casa molts dies han hagut de dormir amb mascareta. “Has de tancar-te a casa quan hi ha més fum, se t’assequen els ulls, et mareges, tens tos, dolors pulmonars i sensació d’ asfíxia; i la pell i el cabell fan sempre olor de fum”, explica la Riethma. Ella, el seu marit, la seva mare i els seus tres fills (una nena de 5 anys, un nen de 4 i un nadó de 5 mesos) van poder marxar de Palangka Raya gràcies a OuTrop, perquè -assegura- aBorneo el govern no ha organitzat cap evacuació. Van marxar a casa d’un familiar en una ciutat del sud-est de Kalimantan, la província indonèsia de l’illa de Borneo. Dues setmanes després van tornar, perquè el seu marit havia de treballar, però quan els incendis es van fer més forts a finals d’octubre i la nena va caure malalta van tornar a marxar. Ara tornen a ser a Palangka Raya. “L’experiència de l’evacuació va ser de felicitat, perquè podia anar a buscar aire net, però també de pena perquè deixava enrere família i amics que no podien marxar”, relata.
En els dies més crítics s’han tancat escoles i s’han cancel·lat els vols a tot el país. Les pèrdues econòmiques per a Indonèsia derivades dels incendis ja es calculen en 35 milions de dòlars. I malgrat que les tímides precipitacions d’aquesta setmana han donat cert respir, els incendis probablement no s’aturaran fins que no arribi del tot la temporada de pluges. “Amb el Niño la possibilitat que això no sigui fins al gener és d’un 95%”, alerta Ripoll.
Els incendis amenacen la major població d'orangutans salvatges del món, que ja s'ha reduït un 60% en els últims 20 anys
Aquest biòleg català, que és a Borneo des del 2007, recorda també els efectes devastadors de les flames en un ecosistema tan valuós per al planeta com el bosc tropical de torba. A la selva deSabangau hi viu la població d’ orangutans salvatges més gran del món, uns 7.000 (a tot Indonèsia són 50.000), a més “d’altres espècies emblemàtiques i amenaçades, com els gibons del sud de Borneo, la pantera nebulosa i una part dels 500 últims exemplars de cigonya de Storm”, explica Ripoll. “Són ecosistemes que tenen molt poca capacitat de regeneració després del foc i tenen una biodiversitatextrema que a escala mundial pot ser una pèrdua molt greu”, coincideix Pueyo.
La implantació dels conreus massius (sobretot l’oli de palma, però també elMega Rice Project del dictador Suharto, que l’any 1996 va arrasar 1 milió d’hectàrees de selva per plantar-hi arròs però va acabar abandonant el projecte) ha suposat per a Borneo la pèrdua d’un 70% de selva des del 1997. La població d’ orangutans també s’ha reduït un 60% en 20 anys. Caldrà veure què en queda després del foc.